La Sèrie Edo explora la presència silenciosa del temps a través de composicions estratificades de tècnica mixta. Cada pintura evoluciona gradualment, construïda a partir de fragments de text japonès — extrets de documents, llibres i diaris antics — que s’incorporen a la superfície com a collage. Aquests fragments porten amb ells ecos de memòria, llenguatge i història, arrelen cada obra en una sensació de temps viscut.
Els materials apareixen envellits i lleugerament erosionats, com si el temps mateix els hagués modelat. Les superfícies es despleguen en una gamma infinita de tons entre el blanc i el negre, on les variacions subtils generen profunditat i atmosfera dins d’una paleta continguda i minimalista. De tant en tant, emergeix un vermell fràgil —una interrupció, un pols— que introdueix tensió i equilibri. Entre textura i silenci, aquestes obres conviden a una mirada pausada, on el significat no s’imposa, sinó que es revela suaument.
La meva pràctica artística se centra en l’abstracció contemporània texturada, explorant el patró, el ritme i les superfícies en capes. Influït pel llenguatge ornamental de l’arquitectura del Modernisme barceloní, reinterpreto el seu ritme arquitectònic a través d’una geometria subtil i un relleu tàctil.
Amb tècniques de tècnica mixta, aplico, comprimeixo i revelo parcialment cada capa per crear superfícies que semblen envellides i transformades. Les textures resultants evoquen la corrosió, la pàtina i les imperfeccions silencioses que parlen del pas del temps —un eco de la filosofia Wabi‑Sabi, on la bellesa sorgeix de la impermanència, la irregularitat i la transformació natural.
La Sèrie Edo se situa a la intersecció entre l’estructura i la decadència orgànica —un diàleg constant entre precisió i procés, presència i absència— creant obres que resulten alhora contemporànies i atemporals.
