La Memòria de les Marques: Quan la Publicitat Vintage es Converteix en Art Contemporani

Descobreix la nova sèrie artística de Sergio Aranda, inspirada en les marques emblemàtiques, els antics rètols publicitaris, les textures urbanes i la bellesa del pas del temps.

Hi ha imatges que formen part de la nostra vida molt abans que aprenguem a apreciar l’art.

Les veiem als aparadors, als carrers, a les revistes, als envasos i als anuncis que ens acompanyen en el dia a dia. Amb els anys, algunes desapareixen, d’altres evolucionen i unes quantes es converteixen en autèntiques icones culturals.

Parlo de les grans marques i dels seus logotips.

ColaCao, Coca-Cola, Chupa Chups, Levi’s, Tiffany & Co., Kodak, Pepsi, Fanta, Nike, Rolex i moltes més.

Cadascuna té la seva pròpia història, tipografia, colors i identitat visual. Alguns logotips estan tan profundament arrelats en la nostra memòria col·lectiva que els reconeixem immediatament, fins i tot quan només en queda un petit fragment.

Però el que més m’interessa no és la marca com a producte comercial, sinó tot allò que representa en els nostres records.

Un logotip familiar ens pot transportar a la infantesa, a un viatge, a una època determinada o a un lloc que crèiem oblidat.

I és precisament aquesta capacitat extraordinària de despertar records la que m’ha inspirat a crear aquesta nova col·lecció d’obres originals.

De la publicitat antiga a l’art contemporani

ColaCao — Records d’una Icona Espanyola, 2026. Obra original en tècnica mixta sobre panell de fusta, 80 × 60 × 4 cm.

La meva intenció no és reproduir fidelment anuncis antics.

Prefereixo imaginar com haurien evolucionat aquells rètols comercials, abans tan vius i acolorits, si haguessin estat exposats durant dècades al sol, la pluja, la contaminació i el pas del temps.

Sempre m’han fascinat les superfícies deteriorades, la pintura que s’escrosta, els metalls rovellats, les parets envellides i les lletres esvaïdes que desapareixen sota les diferents capes de la història.

En les meves pintures, aquests elements representen molt més que el deteriorament. Representen la memòria.

Amb pintura acrílica, collage, transferències d’imatges, textures escultòriques i efectes d’oxidació, construeixo superfícies que semblen haver viscut una altra vida abans de convertir-se en obres d’art.

Algunes recorden les antigues plaques publicitàries esmaltades. D’altres evoquen aparadors oblidats, murs industrials, tanques publicitàries vintage o fragments de rètols comercials descoberts durant la restauració d’un edifici antic.

És la meva manera d’unir dos mons que sempre m’han fascinat: la precisió del disseny gràfic i la bellesa imprevisible dels materials envellits.

ColaCao: una icona de la publicitat espanyola nascuda a Barcelona

L’obra dedicada a ColaCao té per a mi un significat especial.

Creada a Barcelona l’any 1945, ColaCao es va convertir en una de les marques més emblemàtiques de les llars espanyoles, acompanyant diverses generacions durant la infantesa i en la vida quotidiana.

La seva identitat visual i les seves campanyes publicitàries formen part de la cultura popular espanyola.

Per a aquesta obra, he escollit una interpretació del seu característic logotip vermell sobre un fons càlid de taronges, grocs i tonalitats terroses, inspirat en els antics rètols comercials.

Volia recuperar la sensació de descobrir un cartell publicitari que hagués sobreviscut durant dècades a la intempèrie.

Els colors semblen desgastats, els contorns mostren traces de corrosió i la riquesa de les textures transforma una imatge comercial familiar en una superfície gairebé arqueològica.

Però també hi volia introduir una referència a la meva ciutat.

A la part inferior de la composició hi he incorporat tres interpretacions escultòriques del panot de flor de Barcelona, la famosa rajola de paviment amb un motiu floral.

Aquests elements arquitectònics, realitzats amb textures en relleu, tonalitats metàl·liques fosques i efectes d’òxid, estableixen una connexió entre els orígens barcelonins de ColaCao i la identitat de la ciutat.

Per a mi, és com reunir dos fragments de la història quotidiana de Barcelona en una sola obra.

Coca-Cola i Pepsi: la força de les icones publicitàries americanes

Poques marques han aconseguit transformar la seva identitat visual en un símbol cultural universal amb tant d’èxit com Coca-Cola i Pepsi.

Els seus colors, les seves tipografies i les seves campanyes publicitàries han marcat diverses generacions arreu del món.

Les inconfusibles lletres vermelles i blanques de Coca-Cola, així com la identitat blava i vermella de Pepsi i les seves transformacions històriques, ofereixen possibilitats artístiques fascinants.

El que més m’interessa és el contrast entre un disseny gràfic immediatament reconeixible i una superfície que sembla malmesa, fragmentada i envellida.

Un logotip dissenyat originalment per ser impecable, lluminós i comercialment atractiu pot adquirir una personalitat completament diferent quan apareix envoltat de corrosió, textures industrials i capes de pintura deteriorada.

La imatge continua sent familiar, però el seu significat canvia.

Ja no és simplement publicitat.

Es converteix en un record visual d’una altra època.

Chupa Chups: quan el disseny comercial es troba amb les belles arts

Chupa Chups és una altra marca especialment fascinant per la seva relació directa amb el món artístic.

Creada per Enric Bernat a Espanya l’any 1958, la seva identitat visual va adquirir una dimensió artística extraordinària quan Salvador Dalí va redissenyar el seu famós logotip l’any 1969.

Em sembla fascinant que un símbol comercial tan familiar tingui una connexió tan estreta amb la història de l’art.

El seu groc intens, les lletres vermelles i la característica forma floral desprenen una energia visual extraordinària.

En la meva interpretació, aquests elements gràfics alegres poden conviure amb superfícies envellides, textures escultòriques i fragments de collage.

El contrast entre la simplicitat lluminosa del disseny original i l’aparença d’un objecte antic, gairebé oblidat, crea una experiència visual completament nova.

Levi’s, Tiffany & Co. i el llenguatge de les marques emblemàtiques

No totes les marques evoquen les mateixes emocions.

Levi’s representa la cultura americana, el denim, la joventut, la rebel·lia i la llibertat.

Tiffany & Co., en canvi, evoca l’elegància, l’alta joieria, el refinament i el luxe.

Les seves identitats visuals són molt diferents, però totes dues són immediatament reconeixibles.

Amb Levi’s, m’atrau la possibilitat de combinar la seva potent identitat gràfica amb superfícies industrials, colors expressius i textures rugoses que recorden la història de la roba de treball i dels materials tradicionals.

Tiffany & Co. convida a un plantejament diferent.

El seu blau inconfusible permet imaginar composicions més minimalistes, en què el refinament del color contrasta amb les imperfeccions d’una superfície envellida i erosionada.

La meva trajectòria anterior en el món de l’alta joieria i la gemmologia també influeix en la manera com interpreto aquests símbols.

Durant molts anys vaig treballar envoltat d’objectes preciosos, materials seleccionats amb cura i codis visuals extremament precisos.

Avui m’agrada crear un diàleg entre aquella recerca de la perfecció i la bellesa de la imperfecció.

Kodak, Rolex, Nike i altres records visuals

La col·lecció també explora altres marques que han configurat la nostra cultura visual.

Kodak evoca la fotografia analògica, els records familiars i una època en què cada fotografia tenia un valor emocional diferent.

Rolex representa la precisió, l’ofici i el pas del temps, conceptes especialment interessants quan es combinen amb superfícies envellides i corroïdes.

Nike ha desenvolupat una identitat gràfica tan poderosa que un simple símbol pot transmetre moviment i energia sense necessitat de paraules.

També m’interessen marques com Fanta, Texaco, Campbell’s i altres referències històriques dels mons de l’alimentació, la moda, els viatges i la indústria.

Cada marca planteja un repte artístic diferent.

El meu objectiu no és que totes les pintures s’assemblin, sinó trobar una composició, una paleta de colors i un tractament dels materials que reflecteixin el caràcter únic de cada icona.

L’òxid, les textures escultòriques i la filosofia wabi-sabi

Encara que aquests logotips famosos siguin els protagonistes visuals de la sèrie, el meu llenguatge artístic continua profundament vinculat a la materialitat.

Les superposicions, les esquerdes, les superfícies envellides, la pintura deteriorada i els efectes d’oxidació continuen tenint un paper essencial en la meva obra.

M’inspiro en la filosofia japonesa del wabi-sabi, que celebra la senzillesa, la imperfecció i la bellesa creada pel pas del temps.

Un rètol publicitari nou pot ser visualment perfecte.

Però un rètol antic, marcat per dècades d’exposició, pot explicar una història molt més interessant.

Els seus colors han canviat, algunes lletres han desaparegut i els contorns revelen les empremtes de diferents èpoques.

És aquesta transformació la que intento capturar en les meves pintures.

No m’interessa crear objectes artificialment perfectes.

Vull que les meves superfícies tinguin profunditat, caràcter i una història pròpia.

Barcelona com a part del meu llenguatge artístic

Des que visc a Barcelona, l’arquitectura i els carrers de la ciutat s’han convertit en una font constant d’inspiració.

El barri del Born, les seves façanes històriques, els antics tallers, les persianes metàl·liques, les parets envellides i els paviments característics formen part del meu univers visual.

El panot de flor de Barcelona apareix en diverses obres meves com una mena de signatura arquitectònica.

M’agrada combinar-lo amb elements procedents d’altres ciutats i cultures perquè crea una connexió entre allò local i allò universal.

Una marca americana pot conviure amb textures inspirades en una paret de Barcelona.

Un logotip publicitari espanyol pot aparèixer sobre una superfície que recorda un antic rètol industrial.

Cada composició crea el seu propi diàleg entre llocs, èpoques i records.

Més enllà de l’art contemporani: una col·lecció per als amants de la publicitat antiga

Aquesta nova sèrie també estableix una connexió amb el món del col·leccionisme.

Els cartells publicitaris antics, les plaques esmaltades vintage, els rètols comercials, els envasos històrics i els objectes promocionals formen part del nostre patrimoni visual col·lectiu.

Molts s’han convertit en peces molt buscades pels col·leccionistes de publicitat antiga, disseny gràfic, marques històriques i objectes publicitaris.

Les meves pintures no pretenen substituir aquests objectes històrics ni presentar-se com autèntics rètols antics.

Són obres d’art contemporani originals, creades individualment sobre panells de fusta i realitzades mitjançant tècniques mixtes i superposicions de materials.

Cada superfície té les seves pròpies marques, textures, colors i variacions.

M’agrada imaginar que aquestes pintures poden atraure no només col·leccionistes d’art contemporani, sinó també persones apassionades per la publicitat vintage, les marques emblemàtiques, el disseny retro i els objectes industrials.

De vegades, una imatge familiar pot despertar emocions tan intenses com les que provoca una pintura abstracta.

Pintar allò que perdura

Vivim envoltats d’imatges que apareixen i desapareixen a una velocitat extraordinària.

La publicitat canvia constantment. Les marques modernitzen els seus logotips, els comerços tanquen i les ciutats transformen els seus paisatges.

Tanmateix, algunes imatges continuen gravades en la nostra memòria.

Aquesta col·lecció neix precisament d’aquesta reflexió.

Què passa quan una imatge comercial deixa de voler vendre’ns alguna cosa i comença a recordar-nos alguna cosa?

Què queda d’un logotip quan el separem de la seva funció publicitària original?

Per a mi, hi queden el color, la forma, la història i, sobretot, l’emoció.

Aquesta és l’essència del projecte.

Transformar les imatges emblemàtiques de la publicitat en fragments de memòria, on el disseny gràfic, l’art urbà i les empremtes del temps es troben.

Perquè fins i tot els objectes més quotidians i les imatges més familiars poden arribar a formar part de la nostra història personal.

«I paint the memory of materials.»

Sergio Aranda

Artista contemporani — Barcelona, 2026

Aquesta sèrie reuneix obres originals independents inspirades en la història visual de marques emblemàtiques. Les creacions no són productes oficials ni impliquen cap aprovació, patrocini, llicència, col·laboració o vinculació amb les empreses representades.